Ari, sempre estaràs en els nostres cors!


ari2blog2

El director d’Arvila Magna, QUIM VICENT D.O., ha volgut dedicar un escrit al nostre blog per acomiadar a l’Ari, que ens va deixar divendres després d’una llarga lluita contra la leucèmia. Tot l’equip de la Clínica envía una forta abraçada a Angela Jover i Xavier Beltrán i a tots els familiars i amics, que sempre han estat al seu costat.

Ahir les llàgrimes corrien per infinites cares, el cor s’encongia, es trencava la parla i només havien sospirs per acompanyar el so d’unes belles paraules de familiars i amics.

L’Ari, la filla d’una germana de cor per mi, ens ha deixat. Ha lluitat cinc anys contra una leucèmia i lluny de perdre la batalla, encara ha guanyat més llum de la que sempre ha tingut.

Fa uns anys vaig tenir la sort, que un dia l’Àngela em va demanar si la podia tractar. Els ulls de la mare i filla, només transmetien amor, i posar les mans el cap aquella nena que llavors tenia 13 anys, va significar moltíssimes coses per mi. Vaig entrar a formar part d’aquella família, vivint moments molt màgics amb el Xavi, parella de l’Àngela, i la persona més especial de la meva vida.

Aprofito aquest escrit pel bloc de la Clínica, des del més profund dels meus sentiments, per dir-vos que cada una de les llàgrimes que ahir m’acompanyaven, portaven tot l ‘amor que sento per vosaltres, per ser únics, especials, per donar la força quan sembla que tot estigui perdut.

Venim a fer una funció en aquesta vida, i abans de néixer, les nostres ànimes pacten el nostre destí perquè algun dia ens donem compte que alguna cosa havíem d’aprendre. Tots els éssers humans som la mateixa llum i cada persona és un trosset d’aquesta. L’Ari de tant especial que era, només ha necessitat 18 anys per fer entendre a tothom que era amor, energia pels més necessitats i vital pels seus amics i familiars.

Àngela, ahir amb una mirada t’ho vaig dir tot, estic pel que necessitis. Tens una família meravellosa, que segur que faran el possible per ajudar-te en aquest tram tan difícil del camí de la vida. Vull que sàpigues que la gent que t’admirem també et donarem la mà i els braços per fer-ho.

Xavi, ja t’ho he dit en persona que no existeix ningú com tu, no jutges, estimes, estàs, i ara tenim l’oportunitat de tornar-te una pinzellada de les infinites coses que tu fas pels teus amics.

T’estimo, us estimo.

Potser a la terra hem perdut l’Ari, però després d’estar present en el seu comiat, ens queda el regal que ens ha fet amb el seu exemple: unitat, amor, relativitzar les coses i saber que els que de moment ens quedem, no tenim dret a queixa. Especialment emocionat per les paraules del seu pare, en Santi Benedé, dient que l’amor perfecte potser no existeix, però si l’amor real que l’Ari va viure amb l’Alex, la seva parella i amb tots els amics i familiars que l’envoltaven.

Adéu Ari, il·luminans des de el cel i marca el camí de molta gent que encara necessita la teva energia. Et felicito per tot el que has fet aquesta vida i per la gent que t’ha rodejat.

Les paraules dels teus pares ahir davant de tantíssima gent, simplement meravelloses…

 

Projecte Ari