El premio de recibir la gratitud de los pacientes

El premio de recibir la gratitud de los pacientes

Reproducimos la carta rebosante de sensibilidad que nos ha dirigido una de nuestras ‘pacientes-clientes’ más queridas. Sin duda, detalles como este nos motivan a buscar la excelencia todavía con más ahínco

Ayudar a mejorar la salud de las personas forma parte de nuestro trabajo, pero es mucho más que eso. ¡Y tanto! Para todo el equipo de la Clínica Arvila Magna es una satisfacción que nos reconforta día tras día. Si, además, quien ha decidido ponerse en nuestras manos nos regala emocionadas palabras de agradecimiento, entonces la satisfacción es indescriptible. Anna, una de nuestras pacientes más queridas, lo ha hecho en forma de carta y nos ha dado permiso para compartir su escrito. ¡Muchas gracias, Anna! ¡Nos ayudas a ser mejores!

Benvolgut Quim,

Ben aviat farà un any que vaig arribar per primera vegada a la vostra consulta del Carrer Pau Claris.

El Dr. Nadal em va insinuar que potser em calia l’ajuda d’un psicòleg. Una amiga que coneixia al teu germà Xavier em va adreçar a ell.

Val a dir que la primera impressió amb en Xavier va ser bona. Tots sabem que si no hi ha empatia no es poden crear sinergies. En aquests casos tant el pacient com el terapeuta perden el temps. Vaig acceptar les seves propostes i vam començar una teràpia que de moment encara continua.

La setmana següent ja estava demanant visita amb tu. No et coneixia, llevat de les entrevistes esmentades i d’una carta oberta que vaig llegir tafanejant per internet. Parlaves de la malaltia de la teva mare. El teu cor ho feia. Els dits, mers instruments.

Quina impressió em varen causar les teves paraules escrites. Aquells que malauradament coneixem de prop aquesta malaltia, ens sentim emocionats en llegir escrits com el teu. A més, quan parlen d’una mare…

Recordo perfectament el que vaig escriure (avui he sabut que no et va arribar). “No et conec però he quedat impressionada amb el teu escrit. Sóc pacient del teu germà Xavier i el proper 13 de desembre tindré l’oportunitat de poder parlar amb tu. Tinc la sensació que seràs un dels meus regals de Nadal”.

Arvila és sens dubte un regal. Un regal en el sentit més ampli del terme. Un se n’adona ben aviat que és així.

Tots els professionals que em tracteu teniu un denominador comú: professionalitat, vocació, humilitat, simpatia, paciència, gratitud, proximitat amb el pacient… Els que no em tracten i els que no conec, ben segur que estan fets de la mateixa pasta.

Els que tenim una formació jurídica vàrem aprendre ja fa massa temps que el bé jurídic a protegir per excel·lència és la VIDA. Vosaltres sabeu com és d’important la SALUT. Ambdós substantius van agafats de la mà. Sense salut, no podem tenir una vida plena.

L’esperit de solidaritat humana i d’afinitat amb tota vida s’enforteix quan vivim amb gratitud el do de la vida i amb humilitat el lloc que ocupa l’ésser humà en la natura”.

Visiteu el pacient en el seu conjunt. Tant se val si consulta un problema ossi, circulatori, digestiu o dental.

Coneixedora del meu cos i de la meva psique, estic convençuda que, el que ara es veu de l’Anna Rodrigo, es deu en bona part a Arvila. A en Quim, l’Almudena, la Irene, en Juanjo, en Jorge… també a en Xavier, però aquest darrer no està integrat dins del grup (tu ja m’entens, oi?). Noi, un 10 per a cadascun d’ells (avui estic generosa).

No cal dir que canviar d’ubicació ha donat un valor afegit a la vostra clínica, però no ens enganyem, “el hábito no hace al monje”. Estic segura que el teu departament comptable deu tenir força feina.

I és clar que podeu millorar! Aviat aconseguireu la matrícula d’honor (fa un munt d’anys les monges lliuraven diplomes d’excel·lència).
Desitjo que alguns pacients-clients s’emportin l’
Hola, el Lecturas i altres revistes que desmereixen la sala d’espera i que ben aviat hi trobem premsa diària i altres publicacions més enriquidores.

Pel que fa al televisor, què bonic com a element decoratiu. Apagadet, please.

Tornaré a repetir el que ja he dit quina CLÍNICA DENTAL!!! Un luxe sens dubte. L’Almudena cerca la perfecció i la troba, la punyetera (té una mitja rialla especial). Coneix de seguida al pacient que té assegut a la butaca i tossudament dóna resposta a les seves peticions. A més, és la paciència personificada, millor dit, la calma tan necessària. La Irene també possibilita que formin un bon tàndem. El protèsic, molt bo, també. No m’oblido del Toño. Tot cor i excel·lent cirurgià.

En Jorge, tan jovenet, tan educat, mesurat en les seves paraules, rigorós i força pudorós (cal dir-li que no és imprescindible que es giri ni es posi vermell quan la pacient es despulla…), però molt encertat en el diagnòstic i en consultar els possibles dubtes que li presenti el pacient i/o les seves lesions.

En Juanjo, xerrameca com jo, molt observador, massa (als cinc minuts ja t’ha fet el “retratu”), esgota totes les possibilitats per tal de guarir el seu pacient, si més no, de millorar-lo, molt obert, un bon “tío”. Se li nota. Experiència i vocació. Li agraden els reptes professionals. La seva panxa deu ser fruit de la seva felicitat.

De tu, Quim, que vols que digui? Floretes!!!! Ja te les diré face to face, heart to heart.

Ets el capità del veler. Desenvolupes molt bé la tasca de “general manager”. A nivell professional? Bo entre els bons. Dels millors.

Saps triar els teus companys de travessa, quasi tots mariners experts i “curtits”. Sempre amb la rialla al rostre, la paraula justa, el copet al genoll (al que porta la pròtesi, què hi farem), i els teus ulls que ho diuen gairebé tot. Els bons vents us acompanyaran i arribareu a bon port.

Renoi, quin equip el d’Arvila Magna!!!

No m’oblido de les noies de recepció i de les infermeres. Només recordo uns quants noms (l’Esther, la Virgínia, la Mònica…). Molt necessàries i quasi totes molt amables i competents. A les més jovenetes… els donarem una mica de temps, oi? Personalment, jo agrairia que portessin el nom a l’uniforme. Hores d’ara, encara em faig uns embolics… Desconec qui és el coordinador que les coordina… (ho esbrinaré).

Ah, m’oblidava del porter. Quina amabilitat!!! Tot un gentleman (je, je, je).

Ara hi vinc molt sovint, quan deixi de fer-ho us trobaré a faltar. Ho sé del cert. Potser algun de vosaltres, en alguna ocasió em recordarà (sobretot per la tabarra que dono). Aquella dona d’ulls blaus i cabell platejat, incontinent verbal que sembla una mica tronada, però que té moltes ganes de viure i ser feliç. Aquella a qui no li quedava bé el punt de cinisme… (dues vegades m’ho vaig haver de sentir… no donaré peu a què ho digui una tercera).

Llarga vida tots els membres d’Arvila Magna!!!!

Jove, persegueix els teus somnis tot escoltant el teu cor i cerca el teu propi destí. No tinc cap mena de dubte que faràs el cim. Has tingut, tens i tindràs sempre o gairebé sempre, bons companys de cordada.

“Descubrir nuevos mundos te traerá
No sólo felicidad y sabiduría,
Sino también tristeza y temor.
¿Cómo puedes valorar la felicidad
si no sabes cómo es sentirte triste?
¿Cómo puedes conquistar la sabiduría
sin enfrentarte a tus miedos?
Al final,
El gran desafío de la vida
Consiste en superar nuestras propias limitaciones
Y llevarlas hasta lugares
A los que jamás
Habríamos soñado llegar”

Sergio Bambarén

 

Amb molta estimació.

Anna Rodrigo Artal
Granollers, octubre de 2014